[TWO i part a Judit Agudo] Qui fos com cigar entre els teus llavis ardents, tot fent fum de besades, dons entre nosaltres trobu que hi ha sentiments pendents, com dos cossos ballant la Lambada, entre uns records que a batecs es fan presents, car tens prou cos com per fer-hi llongues calades, com per oblidar les escuses precedents, que les teves formes ben contemplades, són d'aquelles que esmolen les dents, i malgrat per altri han sigut provades, es mereixen tenir tots els senTITS atents, perquè estàn tan ben posades, que tots els dits en volen ser pretendents, en milers d'indrets per fer-ne parades, i posar no només els sentiments calents, que les ganes han esdevin'gut alades, i els pecats en són ara parents, em pregunto si el teu cos vol esdevenir-ne per a elles flaçades, que el plaer i el goig ens faran d'ungüents, que mil vides han sigut passades, prò amb TWO tot són presents, ...
