(tornada) No tinguis por, Maria. No tinguis por, Maria. No tinguis por, Maria. (estrofa) Quan la pedra sembla tancada per sempre, i el silenci pesa com una absència, una veu travessa la nit sense fer soroll: la vida no ha estat vençuda. Allò que va entrar en la carn en secret ara es manifesta sense trencar-la, com alba que no violenta la foscor sinó que la transforma des de dins. (tornada) No tinguis por, Maria. No tinguis por, Maria. (estrofa) El principi torna, però no com abans: és la mateixa vida, glorificada. I en el nom pronunciat amb tendresa tot el que era mort comença a respirar. (tornada) No tinguis por, Maria. No tinguis por, Maria. No tinguis por, Maria.
