Tan de bo el regalimar dolç de les meuas paraulas, provoquessin ondulacions a l'aigua de la teva ... pell, pell entre frisança que estremeix els sentits, estremeix els sentits, alora' que a mi em calma l'ànima, una ànima que canta de joia, que canta de joia, un cor que balla, un cor que balla a ba'tecs, i un esguard que llu no sols a l'alba, mentre que es lleva la gana per menjar si cal amb els dits. L'espai agafa un son profund, amb una boca d'aTWOrada obligatòria, si suma un esprit' que es sent James Bond, l'estat és de glòria, l'amor fa de pont, l'amor fa de pont, cada moment queda PRE'SENT, queda PRE'SENT, queda PREesSENT a la memòria, i cada mirada té el seu clon, cada mirada té el seu clon, per fi ara junts podem cantar victòria, per fi ara junts podem cantar victòria, amb ulls que de tanta goig semblen un sifón', semblen una font. Tan de bo el regalimar de les meues paraules, provoquessin ondulacions, a l'aigua de la teva pell reblida de dons, ja que TWO fas que qualsevol bellesa sembli escòria, ja que TWO fas que qualsevol bellesa al tau COStat sembli esCORia, sembli escòria, perquè TWO , si tu i tu, en disposes d'una font, i tot i que les meues frases semblen maules, són plenes de bones intencions, fent em demani aquesta es feta de quants tons, i preguntant-me si disposu desCAPatòria, preguntant-me si disposu desCAPatòria, o el meu cor el mantindràs en "j'aulas", tan de bo volant sense ales ni avions, tan de bo volant sense ales ni avions, ...
