Tothom us està buscant La ciutat vibra com un telèfon en silenci, portes obertes, passos impacients. Els noms volen, els desitjos s’acumulen com notificacions sense resposta. El matí et troba lluny del soroll, respirant solitud darrere els blocs. Allà on ningú et reclama, el món es reordena en veu baixa. Tothom us està buscant i tu camines al Emaus fora del focus, saps que no tot clam és crida, ni tota urgència és camí. Quan tornes, la llum ja és clara, no perquè t’esperessin, sinó perquè el dia ha après a esperar. ens regales sol, un nou temps Tothom us està buscant