4. S119. ara tinc presents les promeses

(tornada) ara tinc presents les promeses ara tinc presents les promeses (estrofa 1) Quan el camí es tornà espina i exili, aprenguérem el gust de la fidelitat. La nit no anul·la l’aliança, la purifica com or en el foc. El sofriment no és derrota, és espai on madura la confiança. (estrofa 2) Ara la Paraula ja no és eco llunyà, és memòria viva dins la ferida. El que prova és el que sosté, i en la prova ens ensenya que la llibertat neix quan el cor s’ancora en la promesa. (tornada) ara tinc presents les promeses