4. Jaume, Infant de Montpeller

[Pieza 4: Jaume, Infant de Montpeller] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Va nàixer a Montpeller, en el fred de l'hivern, fill de la reina Maria i del rei Pere d'Aragó. Era un xiquet, però ja portava una corona en el nom. (Estrofa 1) Una mare que resava davant d'una espelma encesa, un pare que partia amb la lluna a l'espatlla; el xiquet mirava el món amb els ulls oberts, sense saber que seria rei d'un regne. (Cor) Jaume, infant de Montpeller, llavor de rei, fill del vent! Que Aragó et done la corona, i la terra, el teu destí. (Estrofa 2) Entre murs de pedra aprén les lletres i les armes, aprén què pesa un regne i què costa una paraula; el seu cor, encara menut, ja batega per l'Aragó i pel sol que naix darrere de les muntanyes. (Cronista) Així creixia el qui un dia seria el Conqueridor. (Cor final) Jaume, infant de Montpeller, llavor de rei, el futur et crida!