LA PERFONSA LUXÚRIA (ella em fa créixer l’escalfor) M’omplo, de profunda luxúria quan penso amb tu, i el teu cos que és talment, la Vall de Núria car no vull perdre-me’n cap tros i passejar per valls i muntanyes fins arribar, del teu tendre cor a l’interior de ses entranyes doncs allí romant el tresor de nostres terres catalanes perquè a dins hi ha tot l’or de les teves, formes ufanes doncs creixen com una flor així i tal com em fan créixer del cor, fins al cos, l’escalfor per tant hi fan ràpid aparèixer del nostre amor, la seva llavor emperò pel teu amor merèixer m’ha calgut feina i dedicació perquè t’he hagut de péixer tot l’afecte, amb el culleró si ton amor és una cometa i jo, tinc el fil del pescador sols cal tivar-lo per fer meta i algun jorn arribarà el millor una formosa i savia senyoreta lligada a mon amor fent cordó
