[Intro] [Verse 1] Quan l’octubre se’ns fa curt i el sol ja no pica tant, els plàtans del meu carrer deixen un mantell de groc i de fang. A Sant Llorenç es fa fosc, la boira baixa al matí, i al mercat de Sabadell ja s’hi nota el fred que ve. [Pre-Chorus] I a la parada de la plaça, la castanyera crida així: —Castanyes calentes, nano! Que la tardor ja és aquí! [Chorus] Tardor, tardor, de groc, vermell i marró. Tardor, tardor, de bolets i castanyes al foc. Tardor, tardor, el Vallès es vesteix de colors, i al cor em neix una cançó: tardor, tardor, tardor. [Verse 2] A la muntanya, cistella al braç, busco rovellons entre la molsa. El cep s’amaga sota un pi, i els fredolics em fan la guitza. Al Montseny, les fulles cauen, els jardins fan olor de terra humida. I al terrat, amb una manta, miro el cel com es torna gris. [Pre-Chorus] I amb els panellets a taula, i un got de moscatell, la nit de Tots Sants s’encén i el record ens fa més vells. [Chorus] Tardor, tardor, de groc, vermell i marró. Tardor, tardor, de bolets i castanyes al foc. Tardor, tardor, el Vallès es vesteix de colors, i al cor em neix una cançó: tardor, tardor, tardor. [Bridge] Potser demà plourà, potser farà més fred, però a la tardor del Vallès tot sembla més cert: la llum que s’apaga, el foc que s’encén, la vida que es guarda per tornar a néixer després. [Chorus] Tardor, tardor, de groc, vermell i marró. Tardor, tardor, de bolets i castanyes al foc. Tardor, tardor, el Vallès es vesteix de colors, i al cor em neix una cançó: tardor, tardor, tardor. [Outro] I quan el vent bufa fort i les castanyes fan fum, jo et dono la mà, amor, que la tardor també és nostra, oi? Tardor, tardor, tardor... Tardor, tardor, tardor... [End]
