A on vaig, gatet?

La humitat banya les rajoles, cruix el mosaic del passadís; ja no valen les paraules, només la basca d’este pis. Pose la roba a les maletes, tu apagues el ventilador; no hi ha remei ni més receptes per a curar tant de dolor. Per Russafa corre el vent i la tempesta s’apropa; s’han quedat buides les parets, i les claus ja no obrin res. Si buidem el vell piset sense mirar cap arrere, i oblidem tot el que hem fet, el nostre amor i quimera, a on vaig a anar, gatet, si tu tampoc no vols eixir? Tu, que sempre has viscut tancat, sense saber què hem de fer. Queda’t la vella marina de Sorolla del saló; jo m’espere a la cuina entre caixes de cartó. Tu et quedes amb les claus, jo em quede amb el silenci; i el gat ens mira des del sofà, sabent de sobra tot el que passa. Per Russafa corre el vent i la tempesta s’apropa; s’han quedat buides les parets, i les claus ja no obrin res. Si buidem el vell piset sense mirar cap arrere, i oblidem tot el que hem fet, el nostre amor i quimera, a on vaig a anar, gatet, si tu tampoc no vols eixir? Tu, que sempre has viscut tancat, sense saber què hem de fer. Ell no entén de tancar portes ni de claus sobre la taula; només cerca les nostres passes, sense una sola paraula. I jo li parle fluixet, com si ell poguera contestar: “Si tu no saps a on anar, jo tampoc sé a on quedar-me.” Si buidem el vell piset sense mirar cap arrere, i oblidem tot el que hem fet, el nostre amor i quimera, a on vaig a anar, gatet, si tu tampoc no vols eixir? Tu, que sempre has viscut tancat, i ara em mires sense saber si demà tornarem ací. Cau la nit sobre el balcó, fa olor a comiat i a sal; tot s'apaga en el saló, i fem l'últim pas pel portal.