[X TWO, i bona part a na Mireia] - En un ball que cada pas esdevé un somriure, i cada un dels somriures un batec de joia, una gran joia de viure, ja que ella és for'mossa toia, que fa aparèixer una mà que voldria escriure, tot flotant com una boia, un cor que es suma a un altre per sentir-se lliure, n'un instant que fa de joliua noia, seduint a tort i a dret "de viure", un gran viatge a la gloria. Uns rínxols que com el seu somrís et conviden a sotacriure', una mirada que s'ha decidit gravar-la a la memòria, gràcies a ella el goig es pot sobreescriure, car no cal fer història, quan hi ha qui el nostre propi esguard fa desviure, per a un conjunt de bellesa en "estat d'eufòria", que ella i cos són somriure, ... En un ball que cada pas esdevé un somriure, i cada un dels somriures un batec de joia, una gran joia de viure, ja que ella és for'mossa toia, que fa aparèixer una mà que voldria escriure, tot flotant com una boia, un cor que es suma a un altre per sentir-se lliure, n'un instant que fa de joliua noia, seduint a tort i a dret "de viure", un gran viatge a la gloria. Uns rínxols que com el seu somrís et conviden a sotacriure, una mirada que s'ha decidit gravar-la a la memoria, gràcies a ella el goig es pot sobreescriure, car no cal fer història, quan hi ha qui el nostre propi esguard fa desviure, per a un conjunt de bellesa en "estat d'eufòria", que ella i cos són somriure, ...
