(tornada) Amb quin goig us exalço. Amb quin goig us exalço. (estrofa) En la nit clara d’un món adormit una llum petita sosté l’univers. Un infant reposa entre mans pobres i el cel s’obre com una ferida de llum. La glòria no pesa com el poder, sinó que brilla dins la petitesa. (tornada) Amb quin goig us exalço. (estrofa) I els qui vetllen en la foscor senten un cant que no és d’aquesta terra. És la joia del Pare que retorna als seus fills, la pau que torna a habitar el món. Tot allò que semblava perdut es recull en un bressol. (tornada) Amb quin goig us exalço. Amb quin goig us exalço.
