La seva faç era, i és encar, i serà totemps, una gota d'aigüa cristal·lina, clara, sincera, refrescant, font de vida i esperança, un mirall de l'ànima, per bé que no només de la seva, sinó de "llurs' qui en poden veure, ans siga sols amb l'esguard. És una A'MAga sense truc ni cartró, màgia da la bona, da la que't fa restar bocabadat, i creure en impössibles. Dons no li calen jocs de mans, "barret de copa" [bacop'], ni vareta màgica. Els seus ulls són com bolas de cristall, que tot ö veuen, i tot ö saben, la teva boca un bacop' que AMAga coses extraordinàries, els seus dits en són las varetas, que fan desaparèixer cabòrias, i fan aparèixer platjas a la pell, els saus cabells las cortinas que AMAguen el seu gran truc, un cervell sense parangons. És dons pura màgia, potser és, sols un somni, i potser nosaltres simplement una de les cartes del seu fabulós truc, ...
