(Intro – rasgueig acústic amb saturació de cinta, baix caminant, caixa raspallada suau) [Verse 1] El despertador sona, m'aixeco a les set, un glop de cafè, la dutxa i feines de casa. Endreço missatges, preparo la taula, el rellotge corre, vaig fent via. Dino d’hora per pair-ho bé, amb el bitllet a la mà agafo el tren de la una. A tres quarts de dues comença el torn, fins les vuit del vespre, un vaivé de neó. [Chorus 1 – palmades a contratemps, veus doblades, reverberació de placa] I a la recepció, (palmada, palmada) atenc els usuaris, el somriure clar. És el batec del dia a dia, compartir el temps fins que es faci fosc. [Verse 2] Les vuit en punt surto al carrer, torno a l’andana amb el pas cansat. Si la RENFE vol i tot va bé, arribo a dos quarts de nou al teu costat. El pany que gira, la llum del rebedor, la borsa cau i el món es fa petit. No hi ha res més gran que la teva olor, la teva companyia i de l’últim somriure al llit. [Chorus 2 – palmades, cors amb ecos, elèctrica brillant] Perquè en obrir la porta, (palmada, palmada) m’hi espera l’Olga, el batec clar. És el millor moment del dia, compartir el silenci fins demà. [Bridge – baix melòdic, guitarres en segon pla, sense bateria] No és cap gesta, no és cap gesta, però la rutina té gust de festa quan et veig al portal, Olga, i l’engranatge descansa. [Solo de guitarra elèctrica – net, amb trémolo i plate reverb, càlid] [Chorus final – totes les veus, palmes marcades, crescendo emocional] I en obrir la porta… (palmada, palmada) sempre hi ets tu, el compàs vital. El millor moment del dia, dos quarts de nou, i la llar es fa real. [Outro – fade out amb rasgueig acústic, palmes soltes i veu xiuxiuejant] Dos quarts de nou, dos quarts de nou… obro la porta i hi ets tu. (palmada… palmada… reverberació llarga)
