[Pieza 8: Foc al Puig de Santa Maria] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Any mil dos-cents trenta-set. El rei Jaume fortifica el Puig de Santa Maria, a les portes de València. L'exèrcit de Balansiya s'acosta amb foc i amb crits; el turó és de pedra, i l'esperança, de ferro. (Estrofa 1) Trompes de guerra damunt del Puig! Torxes que il·luminen la nit, les muralles tremolen, les espases canten, i el cel s'ompli de fum i de vermell. (Cor) Foc al Puig, foc de valor! Cavallers, alceu les llances! Ací es defén un somni, ací es guanya un regne. (Estrofa 2) Cau la nit, i l'alba trau la victòria del fum; el turó resta dempeus entre cendres i estendards. Des d'allí, el rei mira cap al sud: València, ja a l'abast de la mà. (Cronista) Del Puig eixiria la senyera cap a la ciutat. (Cor final) Foc al Puig, foc de valor! Ací es guanya un regne!
