4. LL. Sal 72. Que les muntanyes duguin pau al poble.

Que les muntanyes duguin pau al poble, Cims àrtics miren les ciutats, silenci fort davant del crit. Hem vist la teva glòria en pedra, en la calma que no s’imposa. La pau no baixa corrent, arriba lenta, com neu fina. Quan tot tremola, resta el pes d’allò que no necessita dir-se. Que les muntanyes duguin pau al poble, Horitzons clars, respir profund, el món no cau si algú espera. La glòria és aquesta llum estable que aguanta quan tot passa. Que les muntanyes duguin pau al poble.