[Lidia] Amb els seus encants pigalls, que són bon guia per a l'esguard perdut, un conjunt da formas ca fan estralls, n'aquest joc n'el que encara ca no badis estàs perdut, ja que la mirada es converteix en fregall, donat que el seu encis esdeBÉ el més estut, ja que els seus gests a la seducció li fan de mirall, Si l'has vist ja no et servirà un es'CUT', i toCARAà tot capcot mirar avall, Si un no vol trobar-se per acabar perdut, enmig d'un desig que acaba n'un call, Abans que el tema acabi pelut, I sorgeixi del no re un, carALL !! donat que de tan xerrar l'anel' queda mut, Els instints encara c'a la fosca canten més que galls, i els batecs també, de retruc, i els batecs també, de retruc, tot pren dòs caire d'encenalls, tot pren caire d'encenalls, i lo que era greu ara passa aGOOD, i lo que era greu ara passa aGOOD, l'imaginació s'ha posat a fer escaraFALLS, I el seu cos es mereix un judici com cal com diria en Carles Canut, Mentre que el sentits formen un terrabastall, Alhora que la mirada sembla un bell emBOOT, Caprici de vassalls, caprici de vassalls, Tanmateix a l'imaginari tot s'y à valgut, Tanmateix a l'imaginari tot s'y à valGOOD, Las pells' ca més finas ca cristalls, No poden retenir el doll de SENTIRment continGOOD, ...
