1. LL. Jn 4. Tothom qui estima ha nascut d’ell i el coneix. 1Jn

Tothom qui estima ha nascut d’ell i el coneix. Aigua que corre sota la pell del temps, un origen que no fa soroll. Néixer sense papers ni frontera, només un batec que aprèn a dir “sí”. Som fills d’un gest senzill, mans obertes al matí. L’amor no explica: passa. Ens refà mentre vivim. Tothom qui estima ha nascut d’ell i el coneix. Camino lleu entre carrers mullats, pluja d’hivern, llum de semàfor verd. Nascut de l’aigua, nascut de l’amor, sense nom antic, sense por al demà. Tothom qui estima ha nascut d’ell i el coneix.