[Intro – baix profund, orgue Hammond i guitarra off-beat] [Vers 1] Caminen forts, trepitgen terra ferma, la llavor antiga que el vent encara germana. "Qui no sap d'on ve, no sap on va", aquest rodolí el poble el duu a la sang. La poma no cau mai lluny de l'arbre, la història i la pell teixeixen el mateix marbre. [Tornada] Som i serem, arrel que no es trenca, la força del poble que mai no s'apoca. Més val un pam de terra nostra, que un món de mentides que el vent s'emporta. (Cors: Arrel que no es trenca!) [Vers 2] Porten al front la pols dels camins, la veu dels avis que omplen els jardins. "Per ser català, no cal res més", diu el refrany que els cors han après. De la terra estant, el cor no es ven, la llibertat es rega amb el propi tremp i amb el temps. [Tornada] Som i serem, arrel que no es trenca, la força del poble que mai no s'apoca. Més val un pam de terra nostra, que un món de mentides que el vent s'emporta. (Cors: Arrel que no es trenca! Som i serem!) [Pont – solo instrumental, després veu més íntima] Són la memòria viva, el crit que es fa cançó, cada pedra, cada carrer, cada racó. El rodolí es torna himne, la gent es fa abraçada, la terra no es ven, perquè és ben estimada. [Tornada final – tota la banda al màxim] Som i serem, arrel que no es trenca! La força del poble que mai no s'apoca! Més val un pam de terra nostra! Que un món de mentides que el vent s'emporta! (Cors final: Arrel que no es trenca! Som i serem! Som i serem!) [Outro – fade amb el baix i el xarrup de la caixa] Som i serem… arrel que no es trenca… Som i serem…
