No ens veiem mai realment, com som en realitat, ja que y à quelcom més que s'amaga profundament, que abans d'eixir del niu ja a volat, sols cal romandre atent, a cada desig amagat, ja que un ocell pot volar sense vent, i un ésser sense ésser-ne alat, és qüestió de la ment, i de sentir-se un mateix estimat, creure fermament, en la pròpia seguretat, així ara que t'estàs veient, el teu plomatge ja has desplegat, que el perdal encara que no sigui valent, fa un salt de fe sense seguretat, en cada intent, prò res roba la seva llibertat, ...
