LA GOTA DE ROSADA (la formosor ben portada) sóc aquella gota de rosada que ja desitja d’una vegada restar amb tu ja aposentada per ja fer-te sentir mullada així com bella i afalegada a totes hores, i a la plegada o potser sóc la gota de pluja que amb el seu desig et ruixa o que la passió, a foc, ja puja potser sóc la gota de rosada que vol ta bellesa, realçada ets l’única que’m fa lluada per ta joliuesa ben portada i fent-me agradable l’estada quant en sigui fosca la diada jo vull ser el teu raig de llum sí aquell que n’aparta el fum i et marca el camí i el rumb sóc aquella gota de rosada que vol tenir dolça jornada sent per tu ja acompanyada de nit de dia i de matinada per la rosa, més estimada i la rosa, no és disposa a ésser la meva esposa o sinó per un altre cosa seré aquella gota, de plor que es confon amb la suor i que és gran per ser llavor i esdevenir-ne a la fi dolor si no tinc la teva estimació no en seré gota de rosada tenint l’ànima enamorada de la rosa, ja més preuada
