2. LL. 1 Jn 4. Hem vist clarament l’amor que ens té.

Hem vist clarament l’amor que ens té. En la tassa calenta del cafè, en el soroll lent del metro al matí, la vida ordinària respira misteri, allò normal sosté l’infinit. No cal foc ni trons al cel, només una presència fidel. El quotidià es torna sagrat quan algú et mira i no marxa. Hem vist clarament l’amor que ens té. Taules parades, pa compartit, hores que passen sense fer mal. Tot és petit, tot és prou gran per dir-nos que no estem sols. Hem vist clarament l’amor que ens té.