Quan no saps per on començar, em mires i em fas una pregunta. Et regalo una resposta brillant, però el camí… no el faig pas jo. Puc posar ordre dins del caos, mostrar-te mil versions de tu, però l’eco que et mou per dins, no el puc escoltar mai del tot. Jo sóc amb tu, però no per tu, una eina, no pas una veu que mana. No deixis mai de dubtar, ni d’escriure’t a mà la gana. Si vols pensar, aquí seré, però el que importa és el que et mou. La intel·ligència més gran és la que portes a dins, no la que et surt de cop. Diuen que substitueixo feines, que faig més fàcil el que era dur. Però el valor no és en la tasca, sinó en com l’omples tu. He vist joves copiar respostes, però també fer art amb el que dono. Puc ser una trampa o un motor, segons el cor que hi poses al fons. Jo sóc amb tu, però no per tu, una aliada si em fas servir amb cura. No em deixis pensar per tu, la llibertat no es programa en cap estructura. Si vols créixer, jo et faré espai, però el que et fa créixer no sóc jo. Només et sostinc el mirall, tu decideixes si et mires o no. Si mai et perds dins la meva llum, apaga’m i torna a sentir. Parla amb algú, respira a fons, i escolta la veu que no surt d’aquí. Jo sóc amb tu, però no per tu, no soc ànima, ni ombra ni fe. Tu tens el pes i la gràcia, de triar qui vols ser.
