Ja floreix la tarongina, la blanca flor abraça el cel, la taronja beu el sol i es va omplint de dolça mel. Allargues la mà cap a l'arbre i en collir-la de la branca, sents que agafes el mateix sol, un foc d'or que no es tanca. I en mordre eixe suc tan dolç, fresc i acabat de collir, el sol de la mà et passa al cos i et fa sentir viu per dins. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja és el regal. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja ens dóna el sol El mar pentina els tarongers amb un alè ple de sal, mentre la terra els sosté com un tresor ancestral. Les arrels cusen la llum amb l'aigua fonda del camp, fins que el sol pren forma viva i es fa fruit en cada branca, vestit de llum daurada. I cada alba torna a escriure el miracle més senzill: fer del sol la taronja. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja és el regal. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja ens dóna el sol Nèctar daurat que brolla viu, com si el mateix cel es desfés, un sol líquid que corre pur i et deixa el cor ben encès. En cada gota sents la llum, la dolça calor del matí, que et desperta l’esperit, i et fa brotar el millor destí. És l'elixir d'un dia clar, la terra feta pur regal, que et baixa suau pel pit curant qualsevol mal. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja és el regal. Benvinguts al paradís, on el sol ens ve a besar. En la terra de València, la taronja ens dóna el sol I cada alba torna a escriure el miracle més senzill: fer del sol la taronja i del seu gust, la vida.
