[Intro] (Guitarra elèctrica i bateria viva, 4 compassos) M: Oh, oh... [Vers 1] Tot va néixer en un curs d'espeleologia, dues motxilles, un casc i moltes ganes. No sabíem que allà, dins la foscor, s'encendria per sempre aquesta flama al cor. [Pre-tornada] I ara miro enrere i no ho puc creure, tants camins, tantes nits, tants estius. Tot va començar sota terra, i avui et canto ben fort, ben viu. [Tornada] Trenta-dos hiverns, trenta-dos estius, i encara em perdo dins els teus ulls. Olga, companya, amiga, amor, ets la millor tria que ha fet el meu cor. [Tornada] Trenta-dos anys i no en vull cap més, que no sigui al teu costat, sempre més. Vam començar dins d'un avenc, i has fet de la meva vida un cel estrellat. [Vers 2] Hem crescut com creixen les estalactites, a poc a poc, però amb arrels ben fortes. Hem rigut, hem plorat, hem après, que estimar-nos és el millor que hem fet mai. Cada dia que passa t'estimo més, i no ho dic per dir, ho dic de veritat. Ets la millor companya de vida, la que m'aguanta quan el món em crida. [Tornada] Trenta-dos hiverns, trenta-dos estius, i encara em perdo dins els teus ulls. Olga, companya, amiga, amor, ets la millor tria que ha fet el meu cor. [Tornada] Trenta-dos anys i no en vull cap més, que no sigui al teu costat, sempre més. Vam començar dins d'un avenc, i has fet de la meva vida un cel estrellat. [Pont] Tinc molta sort, ho sé ben bé, d'haver-te trobat, d'haver-te tingut. Des d'aquell curs fins avui, ets el meu nord, el meu sud. [Tornada final] Trenta-dos hiverns, trenta-dos estius, i encara em perdo dins els teus ulls. Olga, t'estimo moltíssim, ho saps, ets el meu tot, els meus dies, el meu refugi. [Tornada final] Trenta-dos anys, i els que vindran, els viurem junts, amb tu al costat, cantant. Olga, t'estimo moltíssim, ho saps, ets el meu tot, els meus dies, el meu refugi. [Outro] T'estimo, Olga. I ho diré sempre, fins al darrer suspir.
