El primer de març el cor ja batega fort, comença el compte enrere, tot canvia de sobt. Milers de persones omplin la plaça a vessar, esperant el moment que tot faça tremolar. Cal arribar ben d’hora per trobar un bon racó, cada pam de la plaça és pura il·lusió. L’espera sota el sol sembla no acabar, però sabem que cada segon valdrà la pena esperar. No busques focs de colors pintant el cel blau, ací el llenguatge és un altre, més profund, més clau. No és només per als ulls, és per al pit i la pell, la pólvora dibuixa emocions sense pinzell. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà! La plaça tremola, el cor no pot parar. Un crescendo perfecte, un ritme compassat, la pólvora ens abraça en un crit compartit i sagrat. Pum, pum, pum… fins que tot esclatarà, València sencera en un sol batec vibrarà. Tot comença suau, com un lleu despertar, les primeres salves ens conviden a escoltar. Les metxes avancen, el compàs va creixent, cada tro és més fort, més viu, més contundent. Segon rere segon augmenta la tensió, la terra ens parla amb la seua vibració. I arriba el terratrèmol, esclata l’emoció, mil trons alhora fan vibrar cada racó. El pit se t’accelera, el cos no pot parar, l’ànima valenciana torna a despertar. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà! La plaça tremola, el cor no pot parar. Un crescendo perfecte, un ritme compassat, la pólvora ens abraça en un crit compartit i sagrat. Pum, pum, pum… fins que tot esclatarà, València sencera en un sol batec vibrarà. L’últim tro s’apaga sota el sol del migdia, un núvol blanc s’alça cobrint tota la via. La gent esclata en aplaudiments, amb un somriure als llavis ja… Fins demà a les dos… …quan torne a començar la mascletà!
