9. El Siti de la Ciutat i la Sageta Mora

[Pieza 9: El Siti de la Ciutat i la Sageta Mora] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Any mil dos-cents trenta-huit. Jaume estreny el cèrcol al voltant de València. Per terra i per mar, els cavallers i les naus tanquen el camí; dins de les muralles, la gana i l'esperança lluiten cada dia. (Estrofa 1) Les tendes del rei, com una ciutat de llum vora el riu; les naus assetgen el port amb veles de vent i de sal; les sagetes mores creuen el cel com ocells de foc, i cap de les dues parts no vol cedir. (Cor) Siti de València, cant de resistència! Cap sageta no apaga el somni; tanta set, tanta gana, tanta fe, i una ciutat que ja no pot més. (Estrofa 2) Passen els mesos, l'estiu crema les eres; Zayyan mira la mar i veu les naus del rei. No queda pa ni esperança entre els murs; la ciutat, cansada, obri el camí a la pau. (Cronista) El silenci va caure sobre València. (Cor final) Siti de València, cant de resistència! Tanta fe, i una ciutat que ja no pot més.