La mar tancada, que es fa dolça i clara, on el sol es gita i la llum es para. Entre canyes i barques, l’aigua va brillant, l'Albufera desperta, un secret de fa tant. El Palmar ja saluda el matí que ve, amb olor de fang, de vida i de fe. Oh, Albufera, bressol del nostre arròs, amb la Denominació que ens dona la grandesa. Dins de la paella es cou el tresor més gros, l’orgull de la terra, la nostra riquesa. De la marjal a la taula, amb foc i germanor, València sencera en té tot el sabor. El llaurador cuida la terra amb passió, on creix el gra de Bomba, la nostra tradició. L'Arròs de València, daurat pel sol i el vent, que absorbeix el caldo i el gust de la gent. La llenya de taronger ja comença a cremar, el miracle de la marjal està a punt de començar. Garrofó, baixqueta, pollastre i conill, el safrà aromàtic que brilla com un fill. El gra es fa gran, i no es trenca mai el fil, cuinat a la perfecció, amb un estil humil. I el socarrat al fons, ben torrat i cruixent, ajunta la família, somriu tota la gent. Una cullera de fusta, un porró de bon vi, no hi ha millor destí que trobar-se ací. Oh, Albufera, bressol del nostre arròs, amb la Denominació que ens dona la grandesa. Dins de la paella es cou el tresor més gros, l’orgull de la terra, la nostra riquesa. De la marjal a la taula, amb foc i germanor, València sencera en té tot el sabor. Quan es pon el sol i el foc es va apagant, el millor arròs del món ens continua alimentant. l'Albufera dorm, visca la nostra terra!
