Paraules que s'escolen, entre forats, que enjogaçades s'enfilen per allí a on poden, per ser dolentes durant "les set vides" dels "quatre gats", de desig miolen, de plaer desitgen fer-ne esclats, per racons rassolen, per pells que són verds" prats, també per llocs que es recargolen, tots els gests són ben triats, els minuts que mai solen, romanen aTWOrats, els caps volen, al cel dels BEN'A(U)RAts. Y à algun relleu, que acaba esdevint als sentiments gravats, que un de sol la vista atreu, però encara més quan van plegats, un pot ser falta greu, prò junts provoquen infinits pecats. Així digues adéu, a las teuas fluixas VULLuntats, ja que si aquests si et fan seu, tens els poders acabats, passant de falta lleu, per anar a l'infern com al més gran dels CONYdemnats, la condemna ningú te la treu, dons ja formaràs part dels bocabadats, així em dic: millor ca m'encomani a déu, quan és contre mi c'aquests relleus àn' conyPITSrat !!
