Quan la boira es desfa sobre l'aigua serena, eixim del port en silenci i sense pressa. La llum de l'alba comença a pintar el cel, mentre el fons de la marjal guarda el seu secret. Amb la perxa a la mà empenyem el bot, fent camí entre canyissos, lents com el temps. Mon pare em deia: "Escolta el bressol del fang, que ací la terra i l'aigua s'abracen com germans." I esperem la sort en la nit de juliol, quan els dits decideixen el nostre destí, un lloc als canals on l'esperança no mor. Oh Albufera, la sort vindrà, del sorteig dels redolins en el teu llac. Una vida lligada a les teues aigües, treball de mans seques de cap a cap, pescador d'El Palmar... ...fins al final! Les xarxes s'omplin del tresor fosc i viu, l'anguila que s'escapa com la meua joventut. Foc de fusta i oli, el calderó ja bull, l'all i pebre que olora tota la gent del poble. Vela llatina que el vent vol portar, història viva que mai no s'apagarà. Encara que el món passe pressa i sense mirar, nosaltres guardem el batec d'aquest llac. Oh Albufera, la sort vindrà, del sorteig dels redolins en el teu llac. Una vida lligada a les teues aigües, treball de mans seques de cap a cap, pescador d'El Palmar... ...fins al final! Quan el cel es vesteix de coure i dorat, el darrer bot torna al seu port estimat. Sota un mantell d'estrelles que guarda el secret, l'aigua murmura un cant etern i quiet... Visca la marjal, Visca l'Albufera!
