10. Senyera al Cel: l'Entrada Triomfal

[Pieza 10: Senyera al Cel: l'Entrada Triomfal] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Nou d'octubre de mil dos-cents trenta-huit. València obri les portes, i el rei Jaume entra a la ciutat. Es tanca la crònica d'un somni: comença la història d'un poble. (Estrofa 1) Sonen les trompes, ressonen els tambors, les campanes van de la mar fins a la serra; la senyera d'or i sang puja pel cel de València, i el vent la fa ballar damunt de les torres. (Pre-cor) Ha passat el foc, ha passat la set, ha passat la nit més llarga. Ara el sol naix sobre l'Horta, i la ciutat canta un nom nou. (Cor) Senyera al cel, senyera de València! Pugen les veus, pugen les ànimes! Jaume, Jaume, el somni ja és realitat, i este poble no s'ajup mai! (Estrofa 2) Del Pròleg a l'Entrada, deu cants i un sol cor: el rei infant, la traïció i el joiell, la mar, la dama, el foc i el siti; tot ha portat a esta albada. (Pont: crit del poble, tallat en sec) — Déu guard el rei! — Déu guard el... (silenci) — Déu guard el rei! (Cor final, gran final) Senyera al cel, senyera de València! Visca el rei, visca el poble! Que mai no s'apague la llum d'esta terra! Visca València! (Cronista, final) Així va nàixer el Regne de València. Així acaba esta crònica, i així comença la nostra memòria.