[Intro - handclaps, gang vocals, festive] Eh-oh! Eh-oh! Vint anys... i diuen que són bajanades! [Verse 1] Vam arribar amb maletes plenes de boira i les vam buidar rient en una mateixa taula. La pluja del nord no entenia que dos migdies es buscaven per fer-se casa. No vam comptar els dies: els vam viure, i de cada adéu en fèiem una cançó. [Pre-Chorus - build] Em vas parar una trampa amb una frase: «això, italià, no ho entendràs mai»... i en una sola paraula —bajanada— les nostres llengües es van trobar les mans. [Chorus] Diuen que són bajanades. I tant que ho són! —però són les nostres, les sagrades. Un riure que els anys no gasten mai: vint, i encara no n'hi ha prou, germana. [Verse 2] La teva tribu ja porta el meu cognom: en Marco, l'Aran, en Paul, el Roger, el Jordi de sempre, el meu Leonardo que creix, la Belén —lladre d'aquell sushi— i a l'oficina encara hi batega el nostre crim: tu dius «Mònica» i jo, fluixet, «...com la Lewinsky», i el dia es desfà de riure entre les nostres mans. [Pre-Chorus 2 - build] Roma ens crida, la Costa Brava ens bull la sang, i tornem a ser dos nens que no es cansen de riure. [Chorus] Diuen que són bajanades. I tant que ho són! —però són les nostres, les sagrades. Un riure que els anys no gasten mai: vint, i encara no n'hi ha prou, germana. [Verse 3] Santa Caterina, una fideuà per a un regiment, vint-i-cinc a taula i el mar dins del plat. Vam deixar un euro i mig de propina, tan amplis, i un cambrer, flipant: «...noi, aquí es fa així!» Quina vergonya més dolça, quin tresor: el que no es paga amb monedes és el que ens fa rics. [Bridge - intimate, slower, solo acoustic guitar] Hi ha qui ens falta i ens guarda des de dalt: no és absència —és constel·lació. El teu pare, els meus dos: tres estrelles que no ploren, que ens encenen el balcó. I tu, que vas tornar de l'hivern més fosc, encara fas estiu només d'entrar per la porta. Si una nit fa fred, no abaixis els ulls: mira amunt —brillem tots de la mateixa claror. [Final Chorus - full band, gang vocals, handclaps] Diuen que són bajanades. I tant que ho són! —però són les nostres, les sagrades. Un riure que els anys no gasten mai: vint, i encara no n'hi ha prou, germana! Eh-oh! Germana de la vida, que ens en quedin cent més per cantar! [Outro - claps fading] No eren bajanades, no... era llum, germana —era la nostra llum.
