El tant sinuós horitzó del tau somriure esdevingut sol rogent, càlid embolcall del nostre caprici a peu nu que no li cal sandàlia, a trenc d'alba d'un esguard que dóna escalf a qui no és prou valent, com un sol que vol jugar a totora' a ésser albada de jolius pensaments. Com jölius són els taus ulls que esdevenen dàlia, parterra de formosor a quatre vents, despertant la fam da la nostra petita Somàlia, sota uns ulls que es tu às cönvertit delinqüents, obligats a fer furts de rústica aràlia, víctimas del tau desert d'Aràbia, que fa badar bocas malgrat és pou de setiments, perquè la mirada tal com la natura és sàvia, i torna els gustös d'allò més eloqüents, dons es fa difícil no quedar sumergit en els moviments d'agraciada sotàlia, que es sabut són encisadors als quatre vents. Desig que'ls taus llavis siguin la millor pal·lia, pel calze da ma boca, per acabar fent pecats d'animàlia, ...
