(tornada) Jo soc la resurrecció i la vida Jo soc la resurrecció i la vida En el silenci del matí, la pedra s’ha obert Jo soc la resurrecció i la vida (estrofa 1) Al jardí encara hi ha rosada i absència, un nom pronunciat travessa la nit, i allò que semblava acabat s’aixeca sense soroll. No és retorn, és naixement nou, com foc que no crema però transforma. (estrofa 2) Ella el busca entre ombres antigues, però la veu la crida des d’un altre ordre, i el cor entén abans que la ment: la mort no té l’última paraula. El qui és, es dona com a vida, i tot comença des de dins. (tornada) Jo soc la resurrecció i la vida Jo soc la resurrecció i la vida No és record, és presència viva Jo soc la resurrecció i la vida