**(Vers 1)** Al local ens trobem, fa dies que assagem, les camises preparades, el nervi ens va cremant. Les mans fermes, els peus al lloc, el silenci es trenca, tot comença amb un sol toc. **(Vers 2)** La pinya és la base, els cors units com un, amb força i convicció, comença la funció. Els segons ja pugen, amb pas ferm i valent, i els terços es col·loquen, amb l’equilibri en ment. **(Pre-estribillo)** Cada graó, cada esforç, un pas més amunt, sentim el pes, però seguim, ningú es quedarà enrere. Els quarts i els quints, amb cura es col·loquen, i la torre s’alça, el poble s’emociona. **(Estribillo)** Som castellers, la força del poble, units per la tradició, ningú ens pot parar. Amb el cor a la mà, pugem fins al cel, junts fem història, castellers sense por. **(Vers 3)** L’enxaneta respira, amb els ulls mirant el cel, amb un pas decidit, arriba al més alt nivell. La plaça conté l’alè, ningú es mou, tot és silenci, i amb el braç estès, el castell ja és evident. **(Pre-estribillo)** Cada cop més amunt, amb l’esforç compartit, els crits s’escolten lluny, el cor mai no es rendirà. Desmuntem amb cura, pas a pas, sense pressa, el castell ha nascut, i amb ell la nostra gesta. **(Estribillo)** Som castellers, la força del poble, units per la tradició, ningú ens pot parar. Amb el cor a la mà, pugem fins al cel, junts fem història, castellers sense por. **(Pont)** Som la pinya, la base, l’ànima d’aquest joc, som els segons, terços, quarts, quints, som l’enxaneta que toca el cel amb un toc. Cada peça encaixa, cada cor batega a l’uníson, som castellers, junts formem una cançó. **(Estribillo)** Som castellers, la força del poble, units per la tradició, ningú ens pot parar. Amb el cor a la mà, pugem fins al cel, junts fem història, castellers sense por. **(Outro)** I quan tot s’acaba, la plaça esclata en crits, sabem que hem fet història, hem complert els nostres desigs. Amb el cor ple d’orgull, marxem cap al local, som castellers, la nostra força és immortal.
