La viDA pot SER una MENTida, tanmateix la VEUREitat li poses TWO, ningú està obligat, ni a BÉncer i ni a rendre's de seguida, ja que res ve dat, si bé tot pot ésser un punt de partida. Puix déu mai t'à oblidat, ja que també sent la teuva' ferida, així només està acabat, qui deixa de cercar la SORTida, o qui abandona no és més covard, així qui lluita pot ser que perdi la partida, prò res està finalitzant, fins a tenir la lliçó ben assolida, i (TWO i jo) disposem d'una eternitat, amb un final amb molt bona acollida, si com jo algun cop t'às culpamalitzat, i el pes no et deixa prendre embranzida, cerca qui te l'à posat(déu). Que és més lleugera una càrrega compartida, que anar-la arrossegant des del passat, a un PRESENT que vol ser vida prò fins ara "no li às deixat" !! ...
