TREN A LA FELICITAT (el bon tren cap al somiar) tu vols que em pugi al tren prò el billet ningú me’l ven ni sé quina línia he d’agafar ni tan sols cap on he d’anar doncs em promets felicitat però no em vens a cercar i ja fa massa del comiat en el que ni vas xerrar potser era massa aviat per tal de poder iniciar el nostre viatge, esperat al que em vares convidar però després tu has marxat i amb ganes em vaig quedar doncs encara no havia provat el millor que podies ensenyar així agafaria el tren amb grat per tal de poder-te retrobar però ho fas tan complicat que no sé a on he d’anar així al final jo he pensat pren el tren cap al somiar i amb cada record guardat potser allí la podràs trobar així el temps serà aprofitat doncs només em sé dedicar al què és per mi més estimat així no perdo el temps en va si per a tu tot ho faig de grat bé n’aquest istiu re canviarà mentre, en segueixi inspirat aquest noi romàntic seguirà fent-ne poesies, d’enamorat les que sols a tu et dedicarà
