1. Jr 40. que no desaparegui tot el nostre poble!

(tornada) que no desaparegui tot el nostre poble! que no desaparegui tot el nostre poble! (estrofa) En el silenci d’una casa amagada, una veu baixa travessa la història, no ve amb poder ni amb espases, sinó com llavor que espera la terra. Un sí discret sosté els segles, com si el món penjara d’un fil invisible, i en aquell instant tot es decideix: no serà destruït el poble estimat. (estrofa) No és la força qui salva, sinó la fidelitat que es lliura, un regne que no s’imposa, sinó que creix en el cor que acull. Allà on ningú mira, Déu comença, i el seu regnat no tindrà fi. (tornada) que no desaparegui tot el nostre poble!