[Intro] Era un diumenge que no s’ha d’oblidar. El poble va dir: “Votarem!” I encara que ens volguessin rendits i sotmesos, vam plantar-nos ben forts, ben desperts. [Verse 1] Van posar policies a cada portal, volien urnes tancades i el poble callat. Van dir que no es podia, que tot era il·legal, però a Barcelona ja es sentia un crit al barri: —No ens moureu de les cues, no ens prendreu la veu, que això no és cap delicte, és democràcia i respecte! [Pre-Chorus] Que vinguin amb porres, que tallin carrers, que omplin els col·legis de por i de ferros. Nosaltres som gent, som poble, som més, i el dret a votar no es rendeix a cops. [Chorus] Ni oblit ni perdó, per les porres i la por. L’u d’octubre és del poble, i el poble no es ven, no! Ni oblit ni perdó, per qui ens volia sotmesos. El poble unit va votar, i això ho sap tot el món. [Verse 2] A Sants, a Gràcia, a Sant Andreu, a Nou Barris, gent gran, nanos, treballadors i estudiants, tots amb la papereta i el cor als llavis, defensant una urna amb les mans i els cants. Van carregar, van espantar, van ferir, van pensar que amb la força ens farien desistir. Però cada cop va fer més gran la unitat, i el poble va votar amb dignitat. [Bridge] No és rancúnia, és memòria, no és venjança, és veritat. Ni oblit ni perdó per a les barbaritats, que van voler trencar la voluntat. L’Estat ens volia rendits i sotmesos, però ens vam plantar i vam votar ben valents. [Chorus] Ni oblit ni perdó, per les porres i la por. L’u d’octubre és del poble, i el poble no es ven, no! Ni oblit ni perdó, per qui ens volia sotmesos. El poble unit va votar, i això ho sap tot el món. [Outro] Ni oblit ni perdó. Ni oblit ni perdó. L’u d’octubre, la força d’un poble unit. Barcelona, Catalunya, no ens van rendir. No ens rendiran.
