Fa tant de temps que no ens miràvem als ulls, deixant la rutina i la pressa arrere. Hui no hi ha rellotges, hui no hi ha esculls, València batega sota un cel daurat. El sol de la vesprada ens escalfa la pell, les cadires al carrer, rialles a l'aire. Una gerra d'Aigua de València ben freda a la taula, i, de sobte, el món recupera la paraula. I torna el tardeo, torna la vida, amb vosaltres ací la pena s'oblida. Entre braves, vermut i places d'or, la llum de la vesprada ens ompli el cor. De Ruzafa al Carme, o vora el mar, no hi ha millor cel per a brindar. Quina alegria tornar a brillar, esta vesprada mai no s'esborrarà. Anem caminant sense cap direcció, buscant la brisa, carrer i emoció. Un canvi de ritme, un pub que ressona, la música de sempre encara ens emociona. Algú demana croquetes per picar, mentre la ciutat s'ompli d'or amb la vesprada. Són ja les huit i no volem parar, és la millor vesprada que podíem somiar. I si el sol s'amaga a poc a poc, que la llum ens trobe al mateix lloc. Pels anys que hem trobat a faltar este moment, pels riures sincers que s'endú el vent. I si la nit ens atrapa després, que ens trobe brindant una volta més. Siguen les deu o siga la matinada, esta vesprada ja queda gravada. I torna el tardeo, torna la vida, amb vosaltres ací la pena s'oblida. Entre braves, vermut i places d'or, la llum de la vesprada ens ompli el cor. De Ruzafa al Carme, o vora el mar, no hi ha millor cel per a brindar. Quina alegria tornar a brillar, esta vesprada mai no s'esborrarà. Abraça'm fort, brinda una volta més, que com esta vesprada no n'hi ha cap de millor, ho sé. La llum de la vesprada... amb vosaltres, amics, amb vosaltres de nou.
