Avui com cada jorn el sol li poses tu, amb el teu somrís a la mirada, i un esguard de joia als llavis, que et fa lluïr. Desitju pugui convertir, el trencadís de la teva pell, en el més preuós' mosaic que em faci de flaçada, i cada bes en un anell, tal com aquell jorn que vas esdevenir, la capital del meu món d'alta volada, essent el meu vol directe a l'amor fet desgavell, desitjant sigui un VOL plè d'escadas'. No vull siguis sols reina de l'univers a cops de flagell, per un sol vers no quedaràs enamorada, per això prefereixu que'm clavis punyals a l'esquena, malgrat em facis patir, que el fet que em mori de pena, mentre que no arriba l'avenir, en faig del nostre breu passat, un bonic present, perquè m'ajudi a anar tirant, perquè mai he sigut valent, sols ho vaig aparentant, sols sóc el que el destí em va permetent, ...
