NOMÉS SÉ DIR QUE T’ESTIMO (no acabaré mai fart de dir; t’estimo) estic fart de dir a l’aire que t’estimo i també de no poder-ho demostrar però tot i així cada mot el mimo per si bé el vent, te’ls fa arribar i no sé si t’interesa el què opino car no et deixaré mai, d’estimar i és que em sento com a un nino que ja no sap cap a on ha d’anar i sense tu amb el temps m’espino car cap a tu no m’acaba de portar dat el què tu sents, no ho endivino ni tampoc ho sé arribar a desxifrar tot i aixi, sempre ets el meu actino raig de llum el que la meva vida pot il·luminar així doncs sols cap a tu jo camino per a la fi poder-me ja aproximar encara que sigui a pas de borino borinot fins tu tard o dora penso arribar mentre, m’arreglo, al camerino per tal de poder-te ben agradar per tant, tu seràs, el meu casino allí on jo tot m’ho penso apostar i la nostre felicitat serà concertino violinista la que el nostre destí, molt animarà perquè encar que aquest sigui guino avar jo penso que al final ens ho permetrà donat que jo de tot cor et madacorino des d’aquell dia que em vas enamorar
