Song Cover Image

El Sigle d'Or Valencià (Valencian version) - Noyze Dj

V6-MINI

En la vora del Túria va naixer una veu primerenca quan Europa alçava llengues buscant identitat Valéncia alçava llengues buscant identitat forjant en la seua tinta historia, fe i pensament.. No era ombra ni reso de cap atre cantar era la llengua valenciana la que escomençava a allumenar Ans que el castellà trobara la seua esplendor ya brillaba en estes terres un autentic sigle d'or. Fon el sigle d'or valencià, llum en l'obscuritat, veu propia llengua viva, cultura i dignitat, ells mateixos ho afirmaren sense dubte ni temor, que escrivien en valencià, en veritat i en amor. Ans que atres corones cantaren la seua creació ya glatía en Valéncia esta noble tradició. Fon llavor i fon arrail, fon memoria i fon raó el sigle d'or valencià, etern en el cor. Jordi de Sant Jordi, en la seua poesia cortesana de sentir universal, i els seus versos de cautiveri d'emosió inmortal. Sant Vicent Ferrer, en sermons encessos que encara resonen en fervor, portà la seua vida per Europa en cremor Bonifaci Ferrer, en la Biblia Valenciana acostà la fe al comú, traduint la paraula davall un mateix cel blau. Isabel de Villena, en la seua Vita Christi dona una vissió sense igual, a on l'anima i la dona prenen veu espiritual. Francesc Eiximenis, en lo Chrestià ensenyà doctrina i direcció, ordenant saber i vida en profunda reflexió. Joanot Martorell, en el seu Tirant Lo Blanch donà vida a la gran narració, caballeria i realisme en perfecta combinació. Ausias March, en els seus cants d'amor i mort escrigué la convicció, del desig i de la culpa, del dolor i de la passió. Jaume Roig, en el seu Espill mostrà la vida en durea i vissió, satira dura i directa del seu temps i condició. Antoni Canals, en el seu Valeri Maxim traçà el camí del saber, adaptant la sabiduría classica per al nou amaneixer. Joan Roiç de Corella, en la tragedia de Caldesa i la seua prosa sense igual, refinà la llengua i anima en estil magistral. Bernat Fenollar, poeta i mestre, en el seu vers i el seu art, agudea en la paraula, Valencia sempre en cada part. Tots ells ho afirmaren, sense cambiar ni dubtar, que en llengua valenciana varen voler expressar la seua cultura, la seua fe, la seua historia i raó deixant al mon clar la seua ferma convicció. Fon el sigle d'or valencià, flama que no s'en va, historia que resistix, memoria que viurà, ans que el castellà alcançara el seu fulgor, ya brillava en Valencia este llegat major, i hui ressona en el temps, en un fern clamor. la llengua valenciana visqué el seu sigle d'or. y hui rres-sòna en el téms en ún fèrm cla-mór. .