1LL.Jr. 7. Vosaltres sereu el meu poble

(tornada) Vosaltres sereu el meu poble, vosaltres sereu el meu poble. Com llavor amagada dins la terra que el Pare coneix pel seu nom. Vosaltres sereu el meu poble. (estrofa 1) Al riu on l’aigua toca la carn i el cel s’obre sense soroll, una veu no domina: crida. No diu només qui és l’Ungit, diu també qui som nosaltres quan deixem caure l’orgull com pols. (estrofa 2) Un poble neix de la llum rebuda, no de la sang ni de la força. El Pare traça dins la història un camí que el món no veu: i els qui s’hi renten el cor esdevenen casa seva. (tornada) Vosaltres sereu el meu poble, vosaltres sereu el meu poble. Com llavor amagada dins la terra que el Pare coneix pel seu nom. Vosaltres sereu el meu poble.