[Pieza 3: La Traïdora Aliança] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Mort el pare a Muret, el xiquet queda orfe i sol. Els nobles el miren com una presa fàcil: darrere de cada somriure s'amaga una espasa. (Estrofa 1) Sota les voltes de pedra, a la llum d'una espelma, els barons parlen baixet i signen en la penombra; paraules dolces com la mel, mans fredes com el gel, i un pacte que ningú no ha de saber. (Cor) Ai, aliança traïdora, que el rei xicotet no es deixe enganyar! Darrere de la corona, l'ombra de la traïció, però el cor d'un rei no es deixa trencar. (Estrofa 2) Els Templers guarden el jove al castell de Montsó; cada dia creix, cada dia aprén, i els seus ulls ja miren més lluny que les traïcions: cap a la mar, cap al migdia, cap a una ciutat daurada. (Cronista) Només qui venç l'engany arriba a ser rei. (Cor final) Ai, aliança traïdora, el rei xicotet es fa gran!
