(estrofa) La pedra calla, però guarda un alè antic, el silenci pesa com la nit del món, i en la foscor, una llum que no ve de fora trenca el temps sense fer soroll. (estrofa) Allò que semblava perdut en la terra respira en el secret de Déu, com una llavor que ningú no veu créixer i ja és arbre en el cor del cel. (tornada) I reconstruir-lo en tres dies (estrofa) No és obra d’home ni d’esforç visible, sinó vida que venç la mort des de dins, com foc que no crema però transforma la carn en promesa infinita. (tornada) I reconstruir-lo en tres dies