1. GL. Gn 3. No moriríeu pas! se us obririen els ulls

(tornada) No moriríeu pas! se us obririen els ulls No moriríeu pas! se us obririen els ulls (estrofa 1) En el jardí primer, una veu prometia alçada com si la llum fos presa i no regal. Volíem ser com àngels sense escolta, saber-ho tot sense agenollar el cor. Però el fruit pesava més que la paraula, i la nit va entrar com una esquerda. (estrofa 2) Ara, en l’alba del sepulcre obert, els ulls s’obren d’una altra manera: no per arrabassar el cel, sinó per rebre’l com respir nou. L’obediència d’un sol restaura l’arbre, i la llibertat torna a ser cant i no vertigen. (tornada) No moriríeu pas! se us obririen els ulls