El vent de la vesprada es calma a poc a poc, les barques de fusta descansen en el moll. El mirall de l'aigua comença a tremolar, mentre la llum del dia es disposa a acomiadar. Oh, Albufera, el cel es fon amb els teus arrossars. Crims i taronges, un vel de llum, en la quietud que ens acull. Oh, Albufera, la teua hora daurada ens fa somiar. Muntanyes al fons dibuixen el perfil, colors de purpra i un or tan subtil. El sol es demana darrere del món, i en el teu silenci trobem la pau tan profunda. Oh, Albufera, el cel es fon amb els teus arrossars. Crims i taronges, un vel de llum, en la quietud que ens acull. Oh, Albufera, la teua hora daurada ens fa somiar. I quan el darrer bri de llum es va desfent, la nit s'alça dolça, bufant en el vent... Oh, Albufera... Visca l'Albufera!
