Dits com a flors de dents de lleó, que fan volar els sentits, i proveeixen als sentiments d'olor, que mai es senten avorrits, prò sí amb la desitjada obligació, de que els seus estiMOLTS es sentin embogits, i els pecats són els que demanen perdó, perquè quan tots estem units, nosaltres els donem sentit i esdevenim la millor raó, ja que els donem vida i a la pell els deixem escrits, de manera que no sigui l'oblit el que es converteix n'una temptació, sinó que'n sigui el desig que tingui tots el racons farcits, d'un monopoli que envaeix fins i tot l'indret més petitó, ací no s'acaba ni quan es tenen tots el reptes assolits, perquè es pot ser bon minyó, prò alora' amb instints més atrevits, ...
