L'ofici d'educar 10 anys

Ets el miracle de la vida que un dia es fa rebequeria i un altre dia és pura força creativa Que m’esgota i que m’inspira m’enrabia i em dona alegria Amb tu he descobert que no sé posar límits Que dormir està sobrevalorat Que no passa res si faig un crit Que toca perdonar-nos i cuidar-nos I que som lliures de criar com ens doni la gana I t’estimo tant Ara i més endavant! Quan ja ni em càpigues a les mans I els teus somnis siguin gegants Amb tu he tocat el cim Rient, jugant i gaudint He sentit por i frustració I no trobo ni un moment per fer l’amor I faig família al meu estil Ets el mirall dels meus defectes Lluny de l’anhel de ser perfectes Em catapultes a l’origen Per curar la infància I teixir vincles... I t’estimo tant Ara i més endavant! Quan ja ni em càpigues a les mans I els teus somnis siguin gegants Criar és una trinxera Que m’agrada i que m’esvera Un periple emocionant Que em fa créixer I que m’empassa trepidant Conciliar és una utopia, una autèntica bogeria Fem tribu mestres i amigues Posem les cures al centre I ballem lliures de mentides I t’estimo tant Ara i més endavant! Quan ja ni em càpigues a les mans I els teus somnis siguin gegants I t’estimo tant Ara i més endavant! Quan ja ni em càpigues a les mans I els teus somnis siguin gegants