[Pieza 1: Pròleg: Veu del Cronista Letra en valenciano] (Cronista, recitat) Escolteu, valencians, la veu de les nostres arrels: açò és el cant d'un rei, d'un poble i d'una terra. Deu quadres vos contaran com va nàixer el Regne de València. (Estrofa 1) Allà al segle tretze, sota un cel de ferro i d'or, un rei jove somiava una ciutat per l'horitzó. Entre la serra i la mar, la veu del vent li parlava: «Cap a la terra de l'aigua, Jaume, cap al sol i la flor!» (Cor) Jaume, Jaume, rei de l'Aragó, du la senyera cap al migdia! Que el seu somni siga el nostre, i la nostra història, el seu cant! (Estrofa 2) Una història de batalles, de fe i de traïcions, d'aigua i de pedra, de lluna i de foc. Cada nota és una espasa, cada veu és un cor, i este poble no oblida mai d'on ve. (Cronista) Obri's el teló: comença la crònica d'un somni. (Cor final) Jaume, Jaume, rei de l'Aragó, que el teu somni siga el nostre!
